Back Ernst Cassirer Afrikaans إرنست كاسيرر Arabic ارنست كاسيرر ARZ Ernst Cassirer AST Ернст Касирер Bulgarian Ernst Cassirer Czech Ernst Cassirer Danish Ernst Cassirer German Ernst Cassirer English Ernst Cassirer Esperanto
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 maig 1874 Breslau (Polònia) |
| Mort | 13 abril 1945 (70 anys) Nova York |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Marburg |
| Director de tesi | Hermann Cohen i Paul Natorp |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Marburg Uppsala Göteborg Oxford Berlín Hamburg Nova York |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat, historiador de l'art |
| Activitat | 1886 - 1941 |
| Ocupador | Universitat de Colúmbia (1944–1945) Universitat Yale (1941–1944) Universitat de Göteborg (1935–1941) Universitat d'Oxford (1933–1935) Universitat d'Hamburg (1919–1933) All Souls College War Press Office (German Reich) (en)  Universitat Humboldt de Berlín |
| Membre de | |
| Moviment | Marburg School (en) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Leo Strauss i Helene Luise Ewald (en) |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Toni Cassirer (1902–1945) |
| Fills | Heinz Cassirer |
| Premis | |
  | |
Ernst Cassirer (1874 - 1945) va ser un filòsof alemany [1][2] que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. De família benestant jueva, va impartir classes a les universitats alemanyes fins que el nazisme el va forçar a l'exili. Llavors va continuar la seva recerca i docència a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi.[3][4]
La seva idea principal és que un dels trets distintius de l'ésser humà és la capacitat de crear i comprendre símbols, que l'ajuden a relacionar-se amb el món mitjançant models de sentit (en una línia similar al que afirma la semiòtica). Els símbols són formes a priori (seguint la terminologia kantiana), ja que condicionen la percepció i tot el coneixement i no es pot concebre una aproximació a la realitat o al propi jo sense ells. Aquests símbols tenen una base cultural però també psicològica i evolucionen amb la persona, de forma que serveixen per construir o rebutjar altres símbols (una anticipació del constructivisme).
Després de la mort de Cohen el 1918, Cassirer va desenvolupar una teoria del simbolisme i la va utilitzar per expandir la fenomenologia del coneixement a una filosofia de la cultura més general. Cassirer va ser un dels principals defensors de l'idealisme filosòfic del segle XX. La seva obra més famosa és la Filosofia de les formes simbòliques (1923-1929).
Tot i que la seva obra va rebre una acollida variada poc després de la seva mort, estudis més recents han remarcat el paper de Cassirer com a estricte defensor de l'idealisme moral de l'època de la Il·lustració i la causa de la democràcia liberal en un moment en què l'ascens del feixisme havia fet que aquesta defensa passés de moda. Dins de la comunitat jueva internacional, el treball de Cassirer també s'ha vist com part d'una llarga tradició de pensament sobre filosofia ètica.[5]
- ↑ «Duden | Ernst | Rechtschreibung, Bedeutung, Definition» (en alemany). Duden. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2018. [Consulta: 20 octubre 2018].
- ↑ «Duden | Cassirer | Rechtschreibung, Bedeutung, Definition» (en alemany). Duden. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2018. [Consulta: 20 octubre 2018].
- ↑ (alemany) Patrick Conley: Die vergessene Tradition. Eine Erinnerung an den Philosophen Ernst Cassirer. Arxivat 2013-02-28 a Wayback Machine. Hessischer Rundfunk (Abendstudio), 9 d'abril 1995.
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 34 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
- ↑ Gordon, Peter E. «(Book 1) Ernst Cassirer: The Last Philosopher of Culture; (Book 2) The Symbolic Construction of Reality: The Legacy of Ernst Cassirer» (en anglès). Notre Dame Philosophical Reviews. Universitat de Notre Dame, 08-09-2009. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2020 [Consulta: 13 abril 2020].